miércoles, marzo 22, 2006

Faré el que em doni la gana. (Mudat)(07/03/2006)

Em sents L.M? Et vaig dir que estava penedit i que acatava els teus desitjos i t'oblidaria. Sí, estic penedit que hagis tancat el teu blog per culpa meva, però et vas precipitar, no l'haguera llegit, per això et vaig demanar permís. Si no t'ho haguera preguntat, tot això no haguera passat. Em vas dir que t'oblidés, no, faré el que em doni la gana.

No es pot ser bo, això em passa per massa bo, hauria d'haver tancat el puto explorador, sense llegir el teu blog i no dirte'n res. Veus, sense llegir-lo, que és el que vaig fer. I ja torno a ser massa bo.

Ja no et trucaré ni res, com si no existissis, però no t'oblidaré, tot i la nostra recent nascuda amistat he pogut aprendre molt de tú, no estava preparat per a coneixer-te, no em pensava que hi haguéssin persones així. Bé no passa res, el destí ens conduirà pels nostres respectius camins. Jo no estic enfadat amb tu i sé que no vaig fer res dolent, ja et vaig dir que vaig descobrir el teu blog per casualitat i al moment el vaig reconèxer, no pel contingut, sinó pel nom i perquè a sobre el firmaves amb el teu nick de sempre (bé, amb una petita variació)`. A quí se li acud? A més saps que soc informàtic i que puc aplicar els meus coneixements, cosa que no vaig fer. Et torno a repetir que van ser dos clicks que em van fer ensopegar i caure.

Sento que n'esborréssis tot el contingut, el meu missatge era ben clar: "Em dones permís per llegir-lo? Si em dius que no, me n'oblidaré completament". Saps què és demanar permís? primer es pregunta i després, segons la resposta, s'actua d'una manera o d'una altra; això si un és respectuós, cosa que crec que sóc. Només conèixes la meva part curiosa, insaciable sempre de nova informació. El teu passat no m'interessa gens, si me'l vols explicar me l'expliques i sinó, tu mateixa, que per això és teu. Del meu només en saps una petita part i perquè jo te l'he volgut explicar. El que no coeixes és la meva part de persona respectuosa. De la mateixa manera que valoro la meva intimitat, valoro que els demés tinguin la seva i de cap de les maneres haguera violat el teu espai. Però tu que et creus? Ja t'ho vaig dir que et quedava molt per conèixer. A mí també, al veure la teva reacció tan radical me'n vaig donar compte. Em sap greu.

La veritat és que m'agradaria molt poder fer créixer la nostra amistat però et deixaré en pau, no faré meves les teves lliçons ni esborraré tots els nostres mails (vaig estar a 1 sol click de fer-ho, fins que vaig pensar en aquest text).

Crec que si vols alguna cosa saps com posar-te en contacte amb mí, espero que et passi l'enfado i que la ràbia que sents contra mi es vagi reduïnt poc a poc com la boira enmig d'un dia assolellat.

No et puc oblidar, no m'has fet res, no compleixes els requeriments mínims per ser oblidada. Per mí continues sent la meva amiga i si em demanes un cop de mà com vas fer un dia gustosament t'ajudaré, sense tenir en compte els moments de podrit que em vas fer sentir al llegir les teves contundents paraules, tot i que , com et vaig dir, així ho preferia.

Les idees continuen passant a velocitat vertiginosa pel meu cap i em deixo de dir-te coses.

....

m'han interromput per sopar, però m'ha anat bé, s'he despertat la meva part malpensada. Potser tenies ganes de donar-me la patada perquè sóc un pesat i has trobat el motiu perfecte per fer-ho, jo crec que no, que t'he fet mal, però la meva part dolenta em diu això.

Vas exercir el paper de jutge, jurat i botxí. No em vas deixar exposar la meva tesi a temps i em vas condemar a oblidar-te. Recorro la sentència i faré el que em doni la gana. Espero que algun dia em toquis l'espatlla a la S.Z., on ens vam conèixer i únic lloc on probablement coincidirem en un futur proper i pugui explicar-me. Potser o faré jo, no ho sé, espero reunir tot el valor necessari.

Espero que el temps, amb tota la seva immensitat i poder, posi les coses al seu lloc. Potser sóc massa egoïsta i és així com han d'estar, no ho sé.

D'es de la meva intimitat t'envio una abraçada que no et donarà caliu i un petó que no sentiràs.

P.D.: Aquí, en aquest blog, si esborres un missatge, no es perd. Només desapareix dels ulls dels altres. Aquí no hagueres perdut tot allò que era tan important per a tú. Et demanó disculpes de nou.